Premi!

EL FILÒLEG

Vés-te’n de casa, dona, o segueix els meus hàbits:
de Curi, Numa o Taci no en tinc res.
M’agrada que les nits s’allarguin copa a copa:
tu al cap d’un sol got d’aigua ja ets al llit.
Tu vols la fosca: jo, la llum per testimoni
dels jocs i la rendició dels flancs.
Et cobreixes amb túniques, sostens i roba trista:
nua, per mi, cap noia no hi jeu prou.
M’agraden els petons de les tórtores tendres:
tu me’ls fas com a l’àvia al matí.
No ajudes amb la veu, ni amb els dits, ni movent-te,
és com si consagressis vi i encens:
es masturbaven els esclaus rere les portes
quan sobre Hèctor la dona anava al trot,
i, encara que ronqués Ulisses, mai la púdica
Penèlope no la hi deixava anar.
Em negues el teu cul: el donà a Grac Cornèlia,
Pòrcia a Brutus, Júlia a Pompeu;
abans que Ganimedes fos el servent de Júpiter,
Juno ocupà pel déu el lloc del noi.
Si vols severitat, ja pots ser una Lucrècia
tot el dia; de nit, vull una Lais.

No m'esperava descobrir Jordi Cornudella on l'he descobert. Avui he anat a un espectacle de música i poesia a càrrec de Gerard Quintana amb els meus alumnes. Recomano encaridament aquesta encertada proposta del Transeduca a tots el col·legues professors, però adverteixo que són indispensables dues coses: que els alumnes siguin grandets (preferiblement de batxillerat) i que es faci un treball previ a l'aula. Quintana fa la resta. Jo, que normalment he assistit i patit amb els meus deixebles algun que altre espectacle del Transeduca, en aquest cas em trec el barret. El cantant ens explica, tot parlant-nos de la Història recent de Catalunya, la relació indestriable entre la música i la poesia.
Tot i que la base teòrica és extensa i domina gairebé l'hora i mitja que dura l'acte (sincerament, m'esperava més cançons i poemes), tant a mi com als meus alumnes se'ns ha fet curt. I això, tenint en compte el bellugueig hormonal dels 17 anys i la poca predisposició a escoltar (sumat a una brevíssima memòria històrica, a una al·lèrgia endèmica a tot allò que sona a poesia i a uns gustos musicals diametralment oposats als meus), em dóna una sensació de dolcíssima victòria. Els ha agradat, han après, s'han emocionat. Què més puc demanar?
M'encanta descobrir poetes. El darrer poema que ens ha musicat Gerard Quintana ha estat "Mataró-Llavaneres", que tot usuari de laputarenfe i qualsevol ciutadà emprenyat amb la societat buròcrata que ens toca viure s'ha de saber de memòria. Jordi Cornudella, tota una troballa. Aquest ha estat el meu premi.

P.S. Perdó per aquest post tan pedagògic. De vegades peco de docent...