dilluns, 19 de gener de 2009

El jo poètic

En el desordre dels meus calaixos, hi trobaràs infinites bagatel·les, entrades de concert i algun que altre condó caducat. Com ja saps, mai els endreço, hi entaforo el passat per endolcir-lo més endavant i torturar el present.
El meu cap, un garbuig de paraules a mig dir i pensaments a mitges tintes, és un caos que es reordena amb una dosi de terrena realitat.
No em busquis pels camins fàcils, em plau passejar per sendes inhòspites i escalar parets impossibles. Sóc el caminant i el mur.
Al meu llit, hi dormen la verge més pura i la puta més indecent en perfecta harmonia.
Em dic i em desdic amb la mateixa facilitat amb què canvio d'aparença, sóc la lluna. I si faig el ple, no el fa la meva pena, que me la bec amb vi.
Et vendré fum si m'ho demanes, però et cobraré cares les veritats. No intentis saber-ho tot de mi. Ni tan sols jo ho sé.