dijous, 26 d’abril del 2012

Amb pany i clau

A la caixa dels miratges hi he guardat dos o tres glopets de fum i un poema de Bukowski.
També hi han cabut el tacte concret de l’arruga del teu front i la corba dels teus llavis.
Unes quantes paraules d’amor impostat i una mica de pa amb formatge.

I encara més coses: el pòsit del vi de l’última copa, la bèstia que m’habita, les converses que hem oblidat, la mesura exacta de les teues mans, una miqueta de fang i totes les llunes que hi he pogut encabir.

He tancat la caixa dels miratges amb tres voltes de clau abans de desar-la al racó de l’armari on emmagatzemo totes les meues caixes. La clau l’he anada a llençar al mar. He agafat impuls amb tot el cos i he estirat bé el braç, calculant la força del llançament, la imminent paràbola de la clau i els cercles a l’aigua després del seu impacte.

A l’últim moment, me l’he guardada a la butxaca.