dilluns, 26 de gener de 2009

Imperatius

Diguem'm coses que encara no sàpiga. Confessa'm els teus pecats i deixa'm redimir-los amb un glop de fum. Porta'm les onades dels estius que no hem viscut. Recolza't en la meva crossa, és tant o més segura que la teva. Endolceix els meus vespres amb xiuxiuejos a cau d'orella. Explica'm els contes que t'agradaven quan encara no sabies que la vida era açò. Acaricia'm suaument el cor, que el temps me l'ha fet aspre. Canta'm un altre cop la nostra cançó, però canvia la lletra, que ja se'm fa repetitiva. Esgota l'aigua de la meva font, provoca'm una sequera d'abast inimaginable! Dibuixa'm els llavis amb poemes de versos blancs. Fes-me renèixer de la cendra del teu fènix i no em passis factura, que ja t'ho pagaré.
Ordena'm, suplica'm, exigeix-me, obliga'm, demana'm, implora'm, subordina'm.
Impera'm!

3 comentaris:

Carol ha dit...

Jo, al final, encara afegiria: "És una ordre!".
Com va, Nurs? Per aquí bé, encara soltera, però ja falta menys ;)
Mos veem prompte, morenassa, cuida't i tapa't! Imperatius també!
Besots

Leandro Gao ha dit...

Em quedo amb "provoca'm una sequera d'abast inimaginable" i afegeixo un "sinalefa'm" (perquè és un nou blog que ara inicio, sense afany de lucre...).

Quant de temps, no? I una retrobadaa??

Una abraçada, Bruna.

Leandro Gao ha dit...

Per cert, el Leandro Gao és l'alter ego d'un servidor... El Yeral. Visiti el Bròquil i lligarà caps.

M'he "desdoblau".

Implora'm. Impera'm. Atrapa'm.