Companys i companyes profes, hem guanyat! De moment...
He sobreviscut a mil batalles. L'enemic m'assetjava, em posava contra les cordes i cada dia avançava una mica més. La trinxera no era prou gran per a tants atacs. Bel·ligerant, l'exèrcit contrari minava les meves ganes de seguir endavant i qualsevol esperança de victòria.
Però per finalment he guanyat la guerra. No ha estat gens fàcil. Gens. He perdut molts soldats, he esmerçat nombroses estratègies, m'hi he deixat la pell i els somriures. Gairebé hi perdo la vida. No m'enorgulleixo dels caiguts, m'inspiren llàstima. Però eren ells o jo.
Malgrat tot, ha valgut la pena. El triomf s'assaboreix des de la distància, amb l'enemic encara ensangonat i demanant clemència. Sé que tornarà, que em brindarà noves lluites, inimaginables combats. Però estaré preparada. Ja em conec les seves mancances, els talons d'Aquil·les més ocults, els forats del seu sedàs. I també les seves armes més potents, el seu modus operandi, els racons on s'amaga. Ara ja el conec. No em tornarà a sorprendre.
S'acosta una treva. La respectarem, tant l'enemic com jo. Ens oblidarem de les batalles, dels ferits, de la sang. Somiarem amb tractats de pau i coloms amb pomells d'olivera. Però vindrà un altre gener. I tornarà la guerra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada