dimecres, 28 de maig del 2008

Deo gratias

Gràcies als gintònics compartits i a les cerveses amistoses. Gràcies a la meva carnissera habitual, que m’aconsella els millors talls i que em nega la carn poc fiable. Mil gràcies a la carrera que vaig estudiar (amb la qual ens havíem de morir de gana) i que em va permetre conéixer les meves fidels companyones i guanyar-me el pa amb una feina que m’apassiona. Moltes gràcies a la xocolata, al salmó fumat i al bon cafè. Gràcies als consells no sempre ben rebuts però indefectiblement eficaços. Semi-gràcies als mals vicis, que tants plaers i disgustos m’han donat. Gràcies als terrats de Malapell, que em saluden cada matí quan em desperto. Milions de gràcies als llibres que he llegit i als que encara m’esperen (s’accepten recomanacions plenes de gratitud). Gràcies als alumnes que m’han impressionat, als que m’han posat a prova, als que m’han exasperat, als que m’he estimat i als que he avorrit. Gràcies als aliments frescos i també als congelats i/o precuinats. Gràcies als amants que m’han amat, durant anys, durant dies, o durant una mil·lèssima de segon. Mil gràcies a les cançons que m’han fet sentir més a prop de la gent, a les que m’han fet desfassar, ballar i cridar, a les que m’han ajudat a comprendre el món. Gràcies al poble que em va veure néixer i a la distància que m’ha permès valorar-lo. No tinc prou gràcies per als amics amb majúscules, per les poquíssimes persones per qui em deixaria arrancar la pell a tires. Bilions de gràcies a la meva mare, lluitadora nata i insegura de mena. I a la meva germana, companya de disputes i rialles. Gràcies als moments oportuns i a les persones adequades. Gràcies a la manteta que acotxa les meves migdiades. Gràcies amb la boca petita a les persones i/o coses que m’han repugnat, perquè m’han obert l’esperit a allò que realment val la pena conservar. Per què no, gràcies també a mi mateixa, per haver sabut arribar fins aquí amb les ferides justes i necessàries. Gràcies a les portes que se m’han tancat perquè, tòpicament, m’han obert altres finestres. Moltes gràcies als somnis i als insomnis, que em fan créixer i aprendre. Mil gràcies majúscules a l’Eloi, a la Laura, a la Inés, a l’Òscar, al Fuster, a la Carol, a l’Ayo i el seu petit ésser creixent, al Tai, a la Nues, a la Norma, a l’Esthert, al Jordi, al Llorenç… a les persones que es saben importants en la meva vida i que potser ara oblido. Gràcies anticipades a tots aquells qui formareu part de mi en un futur qui sap si proper, qui sap si llunyà. Moltíssimes gràcies a les gràcies, perquè em feu adonar de la importància del temps que passem a la Terra.

Podria continuar línies i línies donant gràcies a tot plegat (avui estic una mica hippie). Però prefereixo que continueu vosaltres.
A què o a qui doneu gràcies?

9 comentaris:

Carol ha dit...

A tu, per entendrir-me (he hagut de buscar la conjugació d'aquest verb) rodejada d'aquest món de màquines en el que m'he fotut voluntàriament, i que m'estava fent oblidar les coses realment essencials de la vida.
Crec que eres molt afortunada.
A vore si quedem, tia...
Muaks

Unknown ha dit...

Mmmm...jo sóc més guarreta...gràcies al sexe, que tant i tant ens agrada i del que tant parlem...gràcies als tampax compack, la seua existència es essencial al mon i gràcies a tu Nuria, no me cansarè de dir que t`estimo...

mascarat ha dit...

Gràcies a la mar, que ens dóna llibertat de moviments. Que faria jo si no sapigués nedar? Aprendre suposo, clar!

lamitall ha dit...

bandarra, gràcies a tu!!!

per ser-hi, per convidar-nos, per venir a la city, pels cafès i les birres, per la Marxeta, i pels qui vindran ;)

Ayo ha dit...

Gràcies!!! Crec que has fet que eixe petit ésser tinga la segua primera entrada en la xarxa.
Em quedo embobada llegint el teu blog, avui contesto perquè m´he sentit al.ludida, normalment tot allò que dius em deixa sense paraules.
Fins prompte.

Ayo ha dit...

jejeje, segua...??? be, ja sabeu el que volia dir...seva, seua, això

Vladimir ha dit...

Moltes gràcies als somnis i als insomnis, que em fan créixer i aprendre.

És un plagi, ho sé, però tan cert!

la Bruna ha dit...

Allau de comentaris!! deo gratias a tothom, m'alegro que el post us hagi inspirat! De debó, gràcies a les vostres gràcies!!

Carolka: afortunada en la justa mesura, intento ser feliç amb els petits detalls (tot i que de vegades no ho aconsegueixo). Quedem quan vulguis, l'estiu és tant proper...!!

Inés: del sexe, ni n'he parlat, perquè cada dia en dono gràcies, què seria de nosaltres sense ell? Encara ens queden mil converses pendents, largo i tendido... ja en parlarem!!!!

Eloi: t'ensenyaria a nedar encara que no et fes falta. T'ensenyaria tantes coses... tenim tant de temps...!!

Mitall: gràcies a tu, a l'acollida que sempre he sentit, a les barres que aguantem i a les que aguantarem... Al teu esperit lliure i, tanmateix, tan ple de trinxeres! M'obres la ment!!

Ayo: vull un informe detallat del pes, sexe, patadetes, "antojos" i tot el referent a la vida que et creix a la panxeta!! Espero que ens veiguem moooolt prompte!

Vladimir: he fet la cotilla pel teu bloc i m'agrada molt! Ens seguirem llegint, no? Un petó, siguis qui siguis!

Vladimir ha dit...

Gràcies pels comentaris que m'han dut fins al teu bloc, i pel petó que m'ha arribat ni sé com, i per la mirada que m'ha deixat desfet de neguit (potser ara m'he passat, però mig desfet ho estic).

No som res, però la vida, només que ens surti una mica bé, és meravellosa.

Gràcies Bruna.

vladimir