dijous, 5 de juny de 2008

Perdre

Dedicat al gran Perdedor

El verb "perdre" és ambigu. Té connotacions tant positives com negatives, malgrat que el concepte en sí i les connotacions que des de sempre se li ha donat, equilibren la balança en benefici de la seva vessant més nefasta.

Perdre:

Perdre el tren per dos putos minuts; perdre una amistat que semblava inquebrantable, perdre un partit de futbol a la pròrroga; perdre el seny, el coneixement i la credibilitat; perdre la cartera amb tota la documentació, 50 euros, les fotos de carnet dels teus amics/gues que havies anat recopilant durant anys, i la targeta Caprabo; perdre les ganes de viure; perdre un fill, un amic, un amor; perdre els cabells (els homes) i tibantor a la pell (les dones), segons la societat estètico-el·litista que ens goberna... i un llarg etc.

Però també:

Perdre la candidesa i saber aprofitar-te'n; perdre aquells quilets que diuen els anuncis d'Special K que et sobren i que t'allunyen de la "operación bikini"; perdre la virginitat; perdre la vergonya i els complexos; perdre la por a la mort; perdre de vista una persona indesitjada; que el PP o similars perdin les eleccions nacionals, estatals o el que sigui; perdre el temps perquè et ve de gust; perdre's pels revolts poètics; perdre el món de vista amb un orgasme... i un llarg etc.

Així que jo aposto per la visió amable de "perdre". Perquè guanyar no sempre és tan bo com sembla. A tall d'exemple: guanyar-se una hòstia.

5 comentaris:

Yeral ha dit...

Ai, llegin-te em perdria amb tu... T'estàs guanyant un prèmit.

(ahir ens vau donar una "noche buena" en plena primavera, com diria Ruibal... un plaer!)

Maria ha dit...

si perdre vol dir totes aquestes coses (i moltes més que fan infinita la llista!)... Jo no vull deixar mai de PERDRE!!!

(quina sort haver-te trobat!!! Gràcies al Yeral, tot quedi clar!)

mascarat ha dit...

Un altre exemple, perdre una feina. No sempre es perd quan et tiren al carrer.
El dilluns perdré o guanyaré? Qui ho sap!

(Molt bo lo de l'hòstia!)

la Bruna ha dit...

I perdre'm per la xarxa també em fa guanyar temps amb als meus coneguts i inconeguts! Tot un plaer!

Yeral: la noche güena va ser recíproca, això s'ha de repetir! i deixa de penjar xistes, que me parto!

Maria: quina sort que la Marlene i la Mitall em parlessin de tu! a veure si un dia d'aquests ens trobem per la vida. Petó!

Eloi: no serà una gran pèrdua, si la cosa acaba malament, no? és allò de la porta que es tanca i no sé que més d'una finestra que s'obre...
Passi el que passi, l'estiu està aquí a la vora! te vull!

eecalvet_ ha dit...

Encara que tot tendeixi a l'empat, apostem per perdre, doncs. Hasta quan no és amable, que encara mola més!

Un plaer, Bruna. :)