dijous, 14 de maig de 2009

Al meu voltant

El cendrer a mig omplir (o a mig buidar, segons qui s'ho miri) i una cigarreta que hi fumeja. Apunts i llibres per tot arreu, presències acusadores de l'esdevenidor.
Una cançó que es fa encara més preciosa amb una nova textura (gràcies, Yeral).

I pluja al carrer. I pluja dins de casa. I pluja que plou.

Bruixes que no es pentinen, sol i de dol i amb vetusta gonella. I, entre l'heura i la brida, faig ziga-zagues amb l'aigua del desglaç.

Embolics als cabells i una cicatriu, estigma de les nits que no van ser. Records que s'esmunyen i tornen, i se'n van, i retornen, i se'n van. I retornen. Un rellotge sense manetes (o amb massa manetes, segons qui s'ho miri).

Tic-tac.

Una jaqueta abandonada al racó més impensat que vigilo des del meu confortable seient de mera observadora. I aquella olor que em transporta a altres vides.

Flors que no han de fer maig i que em roben la calma, que m'usurpen el tron que havia guanyat després de mil croades al sol.

Un mirall de metall que em posa els peus a terra, que m'obre els ulls i l'ànima, que sap dels graons amb els que ensopego mil vegades i més. Un mirall de metall que no permetré que se'm trenqui mai.

I unes ales que no m'acaben de sortir del tot.

Tic-tac.

3 comentaris:

mascarat ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
mascarat ha dit...

Tic-tac-tic-tac... conto les hores que falten per fer d'espill, encara que siga només per una estona.

lamitall ha dit...

en vull més, vull repetiiir!
m'encanta la primavera, encara que ens arrosseguem pels puestus com gosses aguantabarres ;)