dijous, 16 d’octubre de 2008

Petits (des)plaers en monodosi

Ja fa temps, en un rampell de hippisme dels que m'agafen de vegades, vaig fer un llistat de petits plaers, aquelles cosetes que ens fan la vida més satisfactòria. Suposo que ja era hora d'escriure aquelles coses que em fan rabieta, tot allò que sovint em treu de polleguera, el que fa que aparegui la meva arruga dels despropòsits al front. Allà van:

Un cafè amb gel amb un sol i minúscul glaçó; els coloms impertinents; netejar els armaris de la cuina, per dins i per fora; la gent a qui, quan els expliques un problema, sempre els ha passat el doble que a tu, fer-me el dinar un diumenge de ressaca.
Les trucades a qualsevol hora del dia de les companyies telefòniques (podria cagar-me en elles durant un llarguíssim post); depilar-me amb cera calenta; les plantes de plàstic, tots els productes light-amb-bífidus-i-lactobacil·lus-immunitas.
Les preguntes estúpides, les respostes encara més estúpides; la literatura del siglodeoroespañol; el soroll que fan els mosquits a la nit (pànic!), enganxar-me sense voler a un serial d'antena3, els pésols; la Renfe en general i la seva manca d'escrúpols en particular.
El pub "Azul" del meu poble; el tabac baix en nicotina; tots els productes del Hello Kitti i la gent adulta que els porta; els FW tipus "el mundo es maravilloso y tú eres genial" o "si no lo reenvias a cien amigos no volverás a follar en tu puta vida".
La gent que es creu estupenda; els xalets amb piscina a primera línia de platja; l'olor de suor reposada aliena; córrer darrere un autobús, perdre'l per cinc segons i tenir la certesa que el conductor t'ha vist; les cuques del meu palauet.
Anar a comprar sabates; la cervesa calenta; l'estètica dels anys 80 (calia que tornessin les malles amb gomes sota el camal??); les aglomeracions de gent; les persones que no saben reconéixer els seus propis errors; que se'm pengi l'ordinador tenint l'e-mule a tota pastilla; les interminables sessions de fotos del viatge d'algú; el gust amarg de la derrota.

I un llarguíssim etcètera que no vull continuar per no semblar una xunga tiquis miquis.

4 comentaris:

mascarat ha dit...

Te'n oblides d'una molt important, o això em dius a mi. Que el teu novio arribe tard.
Un beset!

Unknown ha dit...

JAJAJAJ, bonissim tot, però no estic d´acord amb moltes coses..., jo porto tangues de Hello Kittie...ja no serem amigues?juas!!un petonet!!

la Bruna ha dit...

Eloi: he dit que són petits desplaers, que arribis tard és un GRAN desplaer! Tot i que ja fa temps que ho has corregit bastant. PA, Progressa Adequadament!

Inés: ja saps que els teus tangues m'encanten, però prefereixo els de putilla als de Hello Kittie, què vols que li faça!

Besets als dos, amors meus!

Lupe Ballester ha dit...

COMPRAR SABATES UN (DES)PLAER????!!!!

Te borro de mana. O si no, podem arribar a un acord: quan necessites unes sabates, em dones els dòlars i jo me'n compro unes i et dono unes meues que ja no use. És perfecte, a més ja estaran donades i no et faran llaga. Digues que sí!!!