dissabte, 5 d’abril de 2008

Euro-felicitat

Avui he sortit a fer dissabte. Enteneu dissabte per sortir a fer un volt per la ciutat, no per treure la fregona a passejar pel pis (que bona falta li fa). M'he dutxat, he fet el llit i m'he empolainat com si anés a trobar-me amb el meu amant, tot i que la meva intenció era gaudir de la soledat que m'imposa viure lluny de la majoria de gent que estimo. He estrenat la jaqueta que em vaig comprar l'altre dia al Tara (24'90 €) i he iniciat la meva passejada. Primera parada: l'estanc de la meva "amiga" (vegeu post del 7 de març) i he comprat el diari. Avui s'oferia un CD-llibre del que un dia es va anomenar rock català i que mogué masses arreu dels PPCC. No me n'he pogut estar. Reglamentari paquet de Fortuna (agáchate y fuma). Suma total: 12'45 €.
He continuat rambla amunt. Solet d'una primavera incipient que ens promet ser més seca que l'abadejo i famílies amunt i avall amb gossos, nens amb patinet i milfulls amb fruita i crema per postres. Sense voler evitar-ho, m'he acostat a les paradetes de hippies que hi ha pels volts de l'església i m'he comprat una brusa que fa dies que em miro quan torno de la feina (40 €, que a sobre hauré de rentar a mà i planxar amb molta cura; però que maca que és!).
Els meus peus m'han portat a una placeta assoleiada. La terrassa d'un bar m'ha cridat, insinuant. Mitjana (1'90 €) i lectura del diari, tot mirant la gent passar. Tres cigarretes després, camí de retorn a casa. He comprat el pa (barra rústega: 1'03€) a un establiment d'aquells que s'anomenen "boutiques del pa" (els faran la manicura francesa a les barres? potser un tractament facial amb algues del Mar Mort?).
Última parada a una cadena de verdulaires d'aquelles que ens prometen productes frescos i ecològics. Xampinyons (1'19 €) per acompanyar el dinar que em faré: pit de pollastre amb arròs Basmati (què multicultis que som).
He arribat al meu palauet amb 81'47 € menys a la cartera. Ja sé que és frívol, que és excessiu, que va en contra dels meus sobats discursos en contra de la societat de consum. Però he estat feliç. Tremendament feliç.

2 comentaris:

mascarat ha dit...

Amb escrits com este crec que t'estàs convertint en una mega-consumista-abduida-de-la-nova-era. Però sé que quan veja com et queda eixa brusa, em callaré com un puta.

A tots ens agrada ser un poc 'feliços', ja siga amb llibres, cd's... o roba.

Lupe Ballester ha dit...

Comprar compulsivament, eixa teràpia anti-stress tan tremendament efectiva.

A mi m'encanta que sigues una mega-consumista-de-la-nova-era. Perquè així em sento menys culpable...