dijous, 6 de març del 2008

Tarda de dissabte

La cua sembla cada cop més llarga. I la iaia que no troba la moneda de dos cèntims. Però tots fem cara de pacients, que per alguna cosa és dissabte i són les vuit de la tarda. No tenim cap més lloc on anar. Que en som, d'originals! Passar la tarda de dissabte al súper, amb xandall i pensant que demà ja és diumenge. Cada cop els caps de setmana em passen més ràpid, cagumtot! La nena que tinc al darrera dóna puntades de peu al meu carretó. Em giro amb cara d'odi, però em trobo els ulls d'una mare que somriu i jo també somric, afrontada. Què hi farem. Els nens em posen nerviosa, però molt més els pares que els ho deixen fer tot. La maleïda iaia segueix remenant el seu portamonedes. Posi's les ulleres, per Déu!
I jo amb un pèl púbic al tou del paladar. No hi ha manera, no marxa. Ni cap a dins ni cap a fora. Tusso una mica, dissimuladament. Res. Quan arribi a casa beuré una mica d'aigua, a veure si passa. Somric sense voler i el cos se m'esgarrifa només de recordar-ho. Ungles, dents, saliva. Combinació perfecta de mossegades i petons als llocs exactes. Acrobàcies perilloses per a l'esquena, demà em farà mal tot. Encara noto al coll la respiració, calenta i humida, anhelant. Sexe de festa major, amb focs d'artifici i música i confetis. Sento una remor estranya, que em crida, no sé massa d'on ve.
_ Targeta cliente?
La cara de fàstic de la caixera em retorna al món dels lúcids. Somric de nou, avui estic riallera. I la caixera arruga el front amb una expressió que no sé definir. Somric encara més, intentant comprendre el sentit dels seus ulls que, de cop, també somriuen. Intercanvi de bitllets i monedes, tiquets de compra i vals descompte. I la noia que cada cop riu més. Quan marxo gairebé li salten les llàgrimes i es recargola de riure. Quina noia més estranya. Cada cop són més tòtiles, les caixeres d'aquest súper.
Arribo a casa, carregada de bosses i adolorida de caderes. Li somric al mirall del rebedor. I de sobte ho entenc tot. El pèl que havia acampat al meu paladar ha decidit treure el cap entre les meves dents.
Hauré de canviar de súper. O trobar una altra activitat per als dissabtes a la tarda.

3 comentaris:

Unknown ha dit...

JAJAJAJAJ!!!POR FAVOR QUE FRIKI ERES CONE STO DEL BLOG, PERO ME GUSTA LEER TUS HISTORIAS, CREO QUE ERES UNA GRAN ESCRITORA...POR CIERTO ME PASA LO DEL PELO Y ME MUERO...AJAJJAA...

eecalvet_ ha dit...

jajaja! Que boníssim! Osti, sort que estic sol a la feina...

Jo no canviaria de súper, a la caixera, a part d'alegrar-li la tarda, segur que li has despertat la solidaritat i a partir d'ara et mimarà.

I d'activitat, doncs tampoc canviaria, de cap de les activitats. Però bueno, per tu faràs.

Jajaja, però que bo!

la Bruna ha dit...

ei perdedor!
M'alegro d'haver-te fet riure.
De súper no crec q canviï i d'activitat ni de conya!
El teu blog mola que t'hi cagues.
A veure si ens coneixem!
Una abraçada!