Si puc, no parlaré d'amor. Hauré d'esquivar la primavera, amagar sota quinze sostres de roba el desig. M'hauré de treure de sobre la pols de les imatges, el vent dels sospirs anhelants.
Si puc, deixaré estar les reflexions idiotes i faré meu el camí. Esgarraparé els mots que em vinguin de gust i no faré cas dels silencis. Serà difícil, però oblidaré les pors gratuïtes, els racons foscos i el verí del dubte.
Si puc, mai més plantaré un arbre, em convenceré que mai no escriuré un llibre i potser tindré un fill. Els convencionalismes passaran a la història, la rutina potser esdevindrà dolça, les sorpreses realment sorprendran. I el que amago només per a mi, serà només meu.
Si puc, mai faré una declaració de principis. Potser, si em vaga, faré una declaració de finals.
Mai deixaré d'empetitir-me davant del mar, de rendir-me a la música, d'agenollar-me davant dels plaers. Hauré de deixar de ser conseqüent, o ser-ho a consciència. I deixaré que la pluja ho netegi tot.
Si puc, no parlaré d'amor. El sentiré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
I si fas una declaració de principis, que sigui per trencar-los.
No?
I perquè he trigat tant a descobrir aquest blog?? Perquè no t'havia visitat abans??
Brutal, el text, molt.
Un plaer, Bruna.
Els principis, l'honor, l'orgull, la paraula, les promeses... com vulguis dir-ne, Perdi. Tot plegat va nàixer per ser trencat.
Un plaer compartit, Yeral. De vegades, qui no busca no troba!
Per cert, nois, estic fent un intenssiu de LOL. Ja esteu preparats, vosaltres? Fins ben aviat!!
Jo sí, estic pre-pa-ra-dís-sim!! Vaig cap a Sabadell a agafar lloc...
Publica un comentari a l'entrada