El palauet

Fa gairebé cinc anys que el vaig trobar. Llavors encara no sabia que, gairebé sense saber com ni perquè, es convertiria en la meva llar. No m'hi pensava quedar tant temps, era més aviat una residència temporal per acabar la carrera. Però m'hi vaig quedar.
Pel palauet han passat diversos companys: dues filòlogues com jo, quatre enginyers electrònics frikis, una traductora tímida i un mestre d'educació física alcohòlic. Amb la majoria he fet amistat. Amb alguns, una enorme amistat. D'altres no han deixat gaire empremta, ni en mi ni en ell.
L'he vist i viscut des de totes les vessants possibles: una mica brut, una mica net, net com una patena, indecentment brut, endreçat, desendreçat, ple de gent, buit de gent, il·luminat pel primer sol de primavera, enfosquit pels dies de pluja, fred a l'hivern, xafogós a l'estiu.
L'he vist deteriorar-se mica en mica. Ha sobreviscut a la mort de diversos electrodomèstics, a vidres trencats per un cop de vent, a mobles que sucumbien a la mossegada implacable dels corcs, a aixetes escanyades per la calç, a una bel·ligerant plaga d'escarbats, al desordre i la deixadesa de quatre persones.
També l'he vist aixecar-se de les seves cendres a base de mans de pintura de colors no sempre encertats, maquillar-se amb mobles de contenidor i collages de revistes i pósters a les parets, amb flors fresques per Sant Jordi i alguna planteta ocasional que sempre acabava morint, filtrar la llum a través de cortines noves.
Al palauet he vist com el temps em convertia en el que sóc, he passat d'alumna a professora, he viscut les experiències més dispars, he conegut la gent més diversa, he mantingut mil converses trascendentals i un milió més de poca-soltes.
Al palauet he rigut, he lluitat, he parlat, he rectificat, he plorat, he fet l'amor, he estudiat, he menjat, m'he dutxat, he après, he follat, he estimat, he llegit, he celebrat, he somiat, he escrit, m'han estimat, m'he despertat, m'he rendit, he netejat, he ballat, he begut, he odiat, he pensat, he fumat, m'he masturbat, he vist la tele, m'he emborratxat, he planxat, he cuinat, he escoltat, he dormit, he dubtat.
He viscut.
L'altre dia vaig anar a la immobiliària que custodia el palauet per saber quines són les intencions dels seus propietaris de cara a setembre, quan ell i jo celebrarem cinc anys de vida junts. Se'l voldran vendre? apujaran el lloguer a xifres impossibles per a la meva butxaca? mantindran el contracte tal i com està?
La secretària de l'agència em va dir que no ho sabia, però que no passés ànsia. Un mes abans del cinquè aniversari del palauet, m'enviaran un buro-fax (quina paraulota) per dir-me quina és la decissió dels propietaris. Un puto buro-fax em dirà, amb un escàs però dintre de la legalitat mes d'antelació, si he de posar 1825 dies en caixes o si puc continuar amb la meva vida tal i com la conec ara.